Ja feia de vers 5 anys que no ens veiem;
les darreres vegades havia estat desastròs;
haviem discutit, i havia aconseguit treure't de tu mateixa.
No era gens fàcil fer-ho, però jo ho feia amb molta facilitat.
Jo creia que era perque, fos com fos, t'agradava
i entre odi i desitg la frontera era molt imperceptible.
Jo havia deixat de fer senyals de vida
i tu no havies fet rés per tornar-me vore.
ens haviem donat una treva que va durar fins ahir;
i la casualitat, el carrer i la nit
varen fer que ens trobassim un altre volta.
Tu em vares somriure,
i jo vaig creure que aquella nit no dormiria tot sol.
Varem xerrar,
vaig acostar la meva mà al teu braç mentres xerravem
i tu no el vares llevar.
Totes les senyals pareixien marcar un cami
cap al mateix lloc, entre les teves cames.
Jo xerrava i tu escoltaves interesada;
i quan vaig acotar la guàrdia,
tu vares dir que te'n anaves.
Jo cremant les meves naus vaig ser directe:
- ¿No vens amb mi? -
Vares alçar la cella - punt perdut -
vares somriure - Punt guanyat -
vares acotar el cap - Un altre punt per mi
I em vares dir el punt definitiu:
- Tu somnies truites -
zigzagetjant-me et vares deixar correr rera meu
mentres jo impavit quedava al metaeix lloc
on m'havia quedat quan t'havia vist
mentres somrèia aceptant la meva derrota
martes, 30 de diciembre de 2008
Somnies truites
Etiquetas:
Novela
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario