Ball de Venus

Dis-me que hi ha un lloc on la primavera sona

Dis-me que hi ha alguna ploma amb què dibuixar el teu vol

Dis-me que potser algun dia farem junts el camí incert de pedres soltes

Dis-me que a voltes has pensat que potser estaria bé que t’estimara

Dis-me que el café és l’excusa per tenir-me a prop teu

Dis-me que el demà és la fulla en blanc que vols escriure amb la meua mà damunt el vidre,

Dis-me que la nit ha esclatat en mil estels damunt el llit

mentre somiaves amb un princep blau,flac i desgarbat

que et besava com ningú mai no t’havia besat.

Dis-me que el teu cos és la mar de la tendresa i vols que hi vaja depressa amb desig

Dis-me que la lluna ha baixat i ara està prop del teu melic li diuen Venus

Dis-me que m’enfonse i que busque allí els misteris del destí

Dis-me que la sort es busca sempre amb la mirada

Dis-me que l’aigua passada ens té igual

Dis-me que la història està escrita per canviar-la a cada pas

Dis-me que la nostra estaria bé encetar-la amb aquest ball.

Balles?

Xavi Mo