Noticia


martes, 30 de diciembre de 2008

Somnies truites

Ja feia de vers 5 anys que no ens veiem;
les darreres vegades havia estat desastròs;
haviem discutit, i havia aconseguit treure't de tu mateixa.
No era gens fàcil fer-ho, però jo ho feia amb molta facilitat.
Jo creia que era perque, fos com fos, t'agradava
i entre odi i desitg la frontera era molt imperceptible.
Jo havia deixat de fer senyals de vida
i tu no havies fet rés per tornar-me vore.
ens haviem donat una treva que va durar fins ahir;
i la casualitat, el carrer i la nit
varen fer que ens trobassim un altre volta.
Tu em vares somriure,
i jo vaig creure que aquella nit no dormiria tot sol.
Varem xerrar,
vaig acostar la meva mà al teu braç mentres xerravem
i tu no el vares llevar.
Totes les senyals pareixien marcar un cami
cap al mateix lloc, entre les teves cames.
Jo xerrava i tu escoltaves interesada;
i quan vaig acotar la guàrdia,
tu vares dir que te'n anaves.
Jo cremant les meves naus vaig ser directe:
- ¿No vens amb mi? -
Vares alçar la cella - punt perdut -
vares somriure - Punt guanyat -
vares acotar el cap - Un altre punt per mi
I em vares dir el punt definitiu:
- Tu somnies truites -
zigzagetjant-me et vares deixar correr rera meu
mentres jo impavit quedava al metaeix lloc
on m'havia quedat quan t'havia vist
mentres somrèia aceptant la meva derrota