Noticia


viernes, 23 de enero de 2009

Matançes

Avui me'n he recordat de quan tenia una dotzena d'anys.
Tal vegada pugui pareixer escatològic el moment,
però el fred d'aquest mati, segut a l'excusat,
el fum que fa el fred de la gelor,
de l'interior del cos,
m'ha duit a tancar els ulls
i vore en un moment la boirina tapant les muntanyes
la rosada cubrint l'hort i el camp d'un color
entre blanc i verd, cami de la soll
i el fum que surt de l'alè de les persones que hi van a pel porc.
Després, esqueixant la pitera del porc una vegada mort
torna sortir el fum.
Els budells dins d'una ribella
i les dones fent net els budells calent,
que poguessin pareixer que estaven bollint
pel fum que tornaven traure;
giren els budells, trauen tota la merda que hi ha dins.
ara ja no tan sols em venen imatges
sino també la pudor que feia tot allò;
no és una olor a merda, sino més bé
a budells, a fred i a aire del camp,
suor dels homes que fan feina
i a les mans de les dones
que estan pastant les sobrasades.
Em ve l'olor de la sobrasada encara verge
i del frit de matançes que ja s'està coent.
El temps de aturar; uns s'asseuen i riuen,
un altre se'n va un poc enfora per fer de ventre
darrera una mata, agupit, a l'aire,
recolçat amb una mà damunt una pedra
per no perdre l'equilibri,
surt, de nou, un fum de davall les seves cames
que em recorda que jo encara estic assegut
encara que ja fa una estona
que he acabat de fer les meves feines